El curiós incident del gos a mitjanit a Barcelona

La famosa novel·la de Mark Haddon premi Whitbread 2003, premi Guardian, premi Commonwealth Writers, amb més de 2 milions d'exemplars venuts el primer any, i considerada una de les 5 millors novel·les juvenils pels votants de la campanya d'alfabetització de la BBC, arriba a Teatre Lliure en Barcelona (fins el 24 de maig). 

El protagonista és un noi de 15 anys, "un matemàtic amb alguns problemes de conducta", que s'enfronta a un misteri per resoldre. Britànic 100% sota la direcció de Julio Manrique.
En Christopher Boone és un noi extraordinari. És extraordinàriament intel·ligent, li agraden les matemàtiques i observar el cel, de nit, imaginant que algun dia viatjarà per l’univers dins una nau espacial. En Christopher Boone és un noi diferent. La gent el confon sovint, perquè sovint sembla que les persones tenen la mania de dir coses diferents d’allò que en realitat estan dient.

En Christopher Boone, com un petit Sherlock Holmes, s’entestarà a resoldre el misteriós assassinat d’en Wellington, el gos dels seus veïns. En Christopher Boone, com un petit Ulisses, s’atrevirà a creuar, per primer cop, l’oceà de pors i obstacles i confusió i soroll que el separen del món i agafarà un tren, per primera vegada a la seva vida, per tal d’arribar a Londres fugint d’una mentida.

Christopher Boone té 15 anys i va a una escola per a estudiants amb necessitats especials (un eufemisme que no li agrada) perquè pateix síndrome d'Asperger. Christopher pateix la Síndrome del savi amb les matemàtiques, té memòria fotogràfica, és extremadament observador i és patològicament incapaç de dir mentides. 

No obstant això té dificultats per entendre el comportament humà, les expressions i les relacions. Té un gran interès en les matemàtiques i té una rata com mascota que es diu Toby. Christopher té molts trets que el diferencien dels altres per la seva percepció de la vida. 

És incapaç de reconèixer i comprendre les expressions facials, a part de les de felicitat i tristesa perquè les hi han explicat, i té dificultats per entendre les metàfores i els acudits. Li agraden les coses concretes, les llistes i els fets, té por dels estranys i dels llocs desconeguts, i el seu somni preferit és aquell en el qual tota la gent "normal" (aquells que no són com ell) estan morts i ell té llibertat de ser com és sense gent que el molesti. A més d'això, és molt sensible a la informació i als estímuls. 

Per això crida i reacciona amb violència quan la gent el toca. No obstant això no té problemes per estrènyer la punta dels dits als dels seus pares en gest d'amor.

Christopher odia el color groc, mentre que li encanta el vermell. Això el porta a utilitzar colorants vermells per al menjar marró i groc. Tampoc pot menjar dos tipus diferents de menjar si es toquen al plat i, a més considera que veure 3, 4 o 5 cotxes vermells seguits augura que tindrà un dia bo, molt bo, o super bo. En canvi si veu 4 cotxes grocs significa que tindrà un dia negre, i llavors no menja el seu esmorzar i no parla amb ningú. No li agrada consumir menjar de llocs estranys ni que es canviïn de posició els mobles.

El director de l’obra, Julio Manrique, explica que aquest llibre el va fascinar i es va enamorar del protagonista, Christopher Boone. Un personatge diagnosticat del Síndrome d'Asperger i que funciona amb raonaments molt lògics, gairebé matemàtics, però que no entén el llenguatge simbòlic, la metàfora i la mentida. La puresa del noi i el seu sentit de la justícia el porten a investigar fins el final la mort del gos del seu veí.

L’obra vol fer reflexionar a l’espectador sobre una visió molt concreta de la família i de la relació entre pares i fills. Tot plegat per constatar que la nostra societat funciona a base d'una sèrie d'apriorismes, de convencions i de petites mentides que tots assumim amb naturalitat. 
Tots menys Boone, que ens descobreix una realitat totalment nova a través de la seva particular mirada.

font: Wikipedia